Importants troballes al Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla

Bon dia!

L’excavació arqueològica a la plaça de l’Ermita de la Sang de Castalla ja ha finalitzat (làm. 1) i, a tenor dels resultats apareguts, aquesta nova campanya de treballs a la zona alta de la vila medieval pot qualificar d’excel·lent.

Làmina 1. Vista general de l'excavació // Lámina 1. Vista general de la excavación.
Làmina 1. Vista general de l’excavació // Lámina 1. Vista general de la excavación.

Els treballs desenvolupats han permès confirmar la cronologia de l’ampliació de la primitiva església de Santa Maria (actual Ermita de la Sang), l’any 1436, amb la construcció del tram en el qual es troba la porta. Aquest fet va provocar, al seu torn, un procés de renovació urbanística plasmat en l’ampliació de la plaça mitjançant la construcció de l’actual mirador, en moments similars a l’eixample del temple. I, per això, es va enderrocar l’antiga muralla assentada sobre la roca de la qual s’ha localitzat un tros i el seu recorregut per la plaça (làm. 2). Aquest important element de la vila arrancava d’una porta, de la qual s’han documentat les restes d’una polleguera tallada a la roca i d’un pilar de carreus i guix (làms. 3 i 4), i arribava fins al temple.

Làmina 2. Muralla, en primer terme, i rampa empedrada (2ª 1/2 del segle XIII)// Lámina 2. Muralla, en primer término, y rampa empedrada.
Làmina 2. Muralla, en primer terme, i rampa empedrada (2ª 1/2 del segle XIII) // Lámina 2. Muralla, en primer término, y rampa empedrada (2ª 1/2 del siglo XIII).
Làmina 3. Pilar de carreus i guix de la porta antiga (2ª 1/2 del segle XIII) // Lámina 3. Pilar de sillares y yeso de la puerta antigua (2ª del siglo XIII).
Làmina 3. Pilar de carreus i guix de la porta antiga (2ª 1/2 del segle XIII) // Lámina 3. Pilar de sillares y yeso de la puerta antigua (2ª 1/2 del siglo XIII).
Làmina 4. Polleguera de la porta antiga (2ª 1/2 del segle XIII) // Lámina 4. Quicio de la puerta antigua (2ª 1/2 del siglo XIII).
Làmina 4. Polleguera de la porta antiga (2ª 1/2 del segle XIII) // Lámina 4. Quicio de la puerta antigua (2ª 1/2 del siglo XIII).

D’altra banda, la porta, també arrasada per ampliar la plaça, era l’accés a la vila. Per arribar-hi calia salvar una rampa empedrada amb graons, en forma de colze, de la qual també s’ha registrat un petit tram (vore làm. 2). El tros muralla, la rampa i la porta, sense descartar una antiguitat major, poden situar-se en la 2ª ½ del segle XIII, després de l’arribada dels cristians a Castalla l’any 1244. Finalment, la renovació culminaria amb la construcció de les actuals rampa i porta d’accés, també, al segle XV. En aquesta porta també s’ha localitzat la seua polleguera (làm. 5).

Làmina 5. Polleguera de la porta actual (segle XV) // Lámina 5. Quicio de la puerta actual (siglo XV).
Làmina 5. Polleguera de la porta actual (segle XV) // Lámina 5. Quicio de la puerta actual (siglo XV).

A més de les restes constructius, totalment inèdits i dels quals no es tenia cap tipus de referència, s’han documentat restes ceràmiques des de la prehistòria fins a l’edat mitjana, fonamentalment. El seu estudi serà clau per conèixer, millor, les comunitats humanes que van habitar l’actual Castalla.
D’altra banda, la intenció era mostrar les restes de la porta antiga col·locant un vidre que permetés la seva contemplació –la profunditat del tram de muralla i de part de la rampa excavada fa inviable aquesta operació–. No obstant això, la necessitat de col·locar un vidre completament antilliscant –per trobar-se al exterior-–, impedeix executar aquesta actuació. Per què? Doncs perquè aquest tipus de vidres són molt opacs, per evitar les caigudes, cosa que dificulta observar els elements. Per això, no té sentit invertir recursos si el resultat no serà bo. A més, en trobar-se el camí d’ingrés o sortida a la plaça tampoc és possible deixar les restes al descobert doncs complicaria, per exemple, l’entrada i sortida de les persones durant els actes festius que tenen com a epicentre l’Ermita de la Sang.

Així doncs, s’ha optat per protegir-los amb una malla especial i cobrir-los amb terra –perquè no resulten danyats pels treballs de repavimentació–, a l’espera que en el futur puguen mostrar-se. I, fins i tot, puga excavar, completament, la rampa d’accés. Sí seran visibles, en canvi, el pilar localitzat i les lloses de pedra esmentades en un post anterior (més informació ací). Aquestes es pujaran fins el nivell del sòl actual perquè puguen ser contemplades.

Tanmateix, aquesta dificultat no implica que les restes quedin en l’oblit. Al contrari. La informació generada en el transcurs de la intervenció arqueològica, servirà per donar a conèixer les troballes en la propera jornada de portes obertes. A més, l’any que s’instal·laran panells explicatius que permetran, de manera senzilla, conèixer l’evolució de la plaça des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat. En aquest punt jugarà un important paper la nova incorporació a l’equip humà que treballa en la recuperació social del Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla (més informació ací). Es tracta del Dr. Josep Torró i Abad (més informació ací). Professor titular d’història medieval a la Universitat de València. Ell s’encarregarà de l’estudi de Castalla després de l’arribada i colonització d’aquestes terres, pels cristians, entre 1244 i part del segle XIV.

PD: Ací podeu descarregar gratis El Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla. Una porta oberta cap al patrimoni natural. Guia de visita de fauna i flora.

Importantes hallazgos en el Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla

¡Buenos días!

La excavación arqueológica en la Plaza de la Ermita de la Sang de Castalla ya ha finalizado (ver lám. 1) y, a tenor de los resultados aparecidos, esta nueva campaña de trabajos en la zona alta de la villa medieval puede calificarse de excelente.

Los trabajos desarrollados han permitido confirmar la cronología de la ampliación de la primitiva iglesia de Santa Maria (actual Ermita de la Sang), en el año 1436, con la construcción del tramo en el que se encuentra la puerta. Este hecho provocó, a su vez, un proceso de renovación urbanística plasmado en la ampliación de la plaza mediante la construcción del actual mirador, en momentos similares al ensanche del templo. Y, para ello, se derrumbó la antigua muralla asentada sobre la roca de la que se ha localizado un trecho y su recorrido por la plaza (ver lám. 2). Este importante elemento de la villa arrancaba de una puerta, de la que se han documentado los restos de un quicio tallado en la roca y de un pilar de sillería y yeso (ver láms. 3 y 4), y llegaba hasta el templo.

Por otro lado, la puerta, también arrasada para ampliar la plaza, era el acceso a la villa. Para llegar hasta ella había que salvar una rampa empedrada con escalones, en forma de codo, de la que también se ha registrado un pequeño tramo (ver lám. 2). Tanto el trecho muralla, como la rampa y la puerta, sin descartar una antigüedad mayor, pueden situarse en la 2ª ½ del siglo XIII, tras la llegada de los cristianos a Castalla en el año 1244. Finalmente, la renovación culminaría con la construcción de las actuales rampa y puerta de acceso, también, en el siglo XV. En esta puerta también se ha localizado su quicio (ver lám. 5).

Además de los restos constructivos, totalmente inéditos y de los que no se tenía ningún tipo de referencia, se han documentado restos cerámicos desde la Prehistoria hasta la Edad Media, fundamentalmente. Su estudio será clave para conocer, mejor, las comunidades humanas que habitaron la actual Castalla.

 

Por otro lado, la intención era mostrar los restos de la puerta antigua colocando un cristal que permitiese su contemplación –la profundidad del tramo de muralla y de parte de la rampa excavada hace inviable esta operación–. No obstante, la necesidad de colocar un cristal completamente antideslizante –por encontrarse al exterior–, impide ejecutar esta actuación. ¿Por qué? Pues porque este tipo de cristales son muy opacos, para evitar las caídas, cosa que dificulta observar los elementos. Por ello, no tiene sentido invertir recursos si el resultado no va a ser bueno. Además, al encontrarse en el camino de ingreso o salida a la plaza tampoco es posible dejar los restos al descubierto pues complicaría, por ejemplo, la entrada y salida de las personas durante los actos festivos que tienen como epicentro la Ermita de la Sang.

 

Así pues, se ha optado por protegerlos con una malla especial y cubrirlos con tierra –para que no resulten dañados por los trabajos de repavimentación–, a la espera que en el futuro puedan mostrarse. E, incluso, pueda excavarse, completamente, la rampa de acceso. Sí serán visibles, en cambio, el pilar localizado y las losas de piedra mencionadas en un post anterior (más información aquí). Éstas se levantarán hasta el nivel del suelo actual para que puedan ser contempladas.

 

No obstante, esta dificultad no implica que los restos queden en el olvido. Al contrario. La información generada en el transcurso de la intervención arqueológica, servirá para dar a conocer los hallazgos en la próxima jornada de puertas abiertas. Además, el próximo año se instalarán paneles explicativos que permitirán, de manera sencilla, conocer la evolución de la plaza desde la Edad Media hasta la actualidad. En este punto jugará un importante papel la nueva incorporación al equipo humano que trabaja en la recuperación social del Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla (más información aquí). Se trata del Dr. Josep Torró i Abad (más información aquí). Profesor titular de Historia Medieval en la Universitat de València. Él se encargará del estudio de Castalla tras la llegada y colonización de estas tierras, por los cristianos, entre 1244 y parte del siglo XIV.

 

P.D.: Aquí podéis descargar gratis El Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla. Una puerta abierta hacia el patrimonio natural. Guía de visita de fauna y flora.

Deixa un comentari