Bon dia!
El nou any ve acompanyat d’una fantàstica notícia relacionada amb el Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla. Ja ha finalitzat la intervenció que va començar el passat 18 de novembre a la vila medieval (més informació ací). La mateixa, autoritzada per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana; ha sigut finançada per la Regidoria de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Castalla i ha contat amb la col·laboració de la Regidoria de Manteniment Urbà. La intervenció ha sigut dirigida per Juan Antonio Mira Rico, Màrius Bevià i Garcia i José Ramón Ortega Pérez –codirectors del Projecte de recuperació social del Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla.
Com es va indicar en el post anterior, l’actuació planejada en la denominada zona aljub de la vila tenia un triple objectiu: acabar d’excavar les estructures annexes localitzades en 2013 junt al depòsit d’aigua –per a conèixer la seua funcionalitat, configuració interna i la seua relació amb la resta dels altres elements documentats de la vila–; consolidar-les per a evitar el seu deteriorament; i adequar-les per a que pogueren ser enteses pels visitants.
Després de l’excavació, encara que de manera preliminar, més que vàries construccions, el que ha aparegut és una gran estructura de planta rectangular; amb murs de terra, algeps i pedres de xicoteta grandària; la part posterior adossada a la roca; i la teulada corba inclinada cap a l’aljub. La construcció es troba perfectament delimitada en el seu costat sud, on s’aprecien les restes d’una porta –de la qual es desconeix on connectaria perquè ara sols es veu la roca natural– (fig. 1). Així com en el seu costat est, en el qual està en contacte amb l’antiga senda d’accés (fig. 2). A nivell intern, l’estructura es compartimenta en dos estances, amb 2 nivells, que permeten salvar la pendent del terreny.
Es tracta d’una construcció de tipus domèstic, tal volta una gran vivenda o gran magatzem, segons es desprèn de l’anàlisi de les ceràmiques per a preparar, presentar i emmagatzemar aliments, recuperades. Sobre la seua adscripció cronològica i cultural, el material ceràmic recuperat en 2013 les situa entre els segles XI-XV. Aquesta àmplia cronologia permet afermar que, l’estructura va ser construïda en època musulmana i reutilitzada després de l’arribada dels cristians a Castalla (1244), en els segles XIV i XV. A més, per a evitar el seu deteriorament i facilitar, als visitants, la seua identificació cronològica i cultural; s’ha consolidat amb morters protectors, i cobert amb geotèxtil i grava de color ocre, com la que hi ha a les estructures baix medievals del castell (figs. 3-7).
Una de les grans sorpreses ha sigut l’aparició d’un canal d’aigua excavat en la roca i cobert, parcialment, per l’estructura rectangular; que sembla que arreplegava l’aigua de la part alta del turó i la portava fins l’aljub (fig. 8). Aquesta infraestructura hidràulica sembla que és d’època musulmana i va ser inutilitzada pels cristians per a poder construir per damunt. En pròximes campanyes d’excavació es coneixeran millor les seues característiques que, sens dubte, són un testimoni clau de la importància de l’aigua en l’edat mitjana.
En quant al sondeig realitzat a l’interior de la xicoteta cova situada junt l’estructura rectangular i l’aljub, per a vore si contenia o no presència humana, els resultats han sigut negatius (fig,. 9).
Per a acabar, al nord del depòsit s’ha condicionat un mirador amb bancs i papereres per a descansar, observar la vila medieval i el paisatge de la Foia de Castalla (fig. 10). A més, s’ha plantat vegetació autòctona del turó en determinats punts de la zona d’intervenció (figs. 11 i 12).
Una vegada acabada la memòria de l’actuació, es realitzaran una xarrada i una jornada de portes obertes per a donar a conèixer els treballs realitzats.
Esteu atents!
PD: Ací podeu descarregar gratis El Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla. Una porta oberta cap al patrimoni natural. Guia de visita de fauna i flora.
Sigue la recuperación de la Castalla medieval
¡Buenos días!
El nuevo año va acompañado de una fantástica noticia relacionada con el Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla. Ya ha finalizado la intervención que comenzó el pasado 18 de noviembre en la vila medieval (más información aquí). La misma, autorizada por la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte de la Generalitat Valenciana; ha sido financiada por la Concejalía de Patrimonio Cultural del Ayuntamiento de Castalla y ha contado con la colaboración de la Concejalía de Mantenimiento Urbano. La intervención ha sido dirigida por Juan Antonio Mira Rico, Màrius Beviá y García y José Ramón Ortega Pérez –codirectors del Proyecto de recuperación social del Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla.
Como se indicó en el post anterior, la actuación planeada en la denominada zona aljibe de la ciudad tenía un triple objetivo: terminar de excavar las estructuras anexas localizadas en 2013 junto al depósito de agua –para conocer su funcionalidad, configuración interna y su relación con el resto de los otros elementos documentados de la ciudad–; consolidarlas para evitar su deterioro; y adecuarlas para que pudieran ser entendidas por los visitantes.
Tras la excavación, y manera preliminar, más que varias construcciones, lo que ha aparecido es una gran estructura de planta rectangular; con muros de tierra, yeso y piedras de pequeño tamaño; la parte posterior adosada a la roca; y teja curva inclinada hacia el aljibe. La construcción se encuentra perfectamente delimitada en su lado sur, donde se aprecian los restos de una puerta –de la cual se desconoce dónde conectaría porque ahora sólo se ve la roca natural– (ver fig. 1). Así como en su lado este, en el que está en contacto con la antigua senda de acceso (ver fig. 2). A nivel interno, la estructura se compartimenta en dos estancias, con 2 niveles, que permiten salvar la pendiente del terreno. Se trata de una construcción de tipo doméstico, tal vez una gran vivienda o gran almacén, según se desprende del análisis de las cerámicas para preparar, presentar y almacenar alimentos, recuperadas. Sobre su adscripción cronológica y cultural, el material cerámico recuperado en 2013 las sitúa entre los siglos XI-XV. Esta amplia cronología permite afirmar que la estructura fue construida en época musulmana y reutilizada tras la llegada de los cristianos en Castalla (1244), en los siglos XIV y XV. Además, para evitar su deterioro y facilitar, a los visitantes, su identificación cronológica y cultural; se ha consolidado con morteros protectores, y cubierto con geotextil y grava de color ocre, como la que hay en las estructuras bajo medievales del castillo (ver figs. 3-7).
Una de las grandes sorpresas ha sido la aparición de un canal de agua excavado en la roca y cubierto, parcialmente, por la estructura rectangular; que parece que recogía el agua de la parte alta de la colina y la llevaba hasta el aljibe (ver fig. 8). Esta infraestructura hidráulica parece que es de época musulmana y fue inutilizada por los cristianos para poder construir por encima. En próximas campañas de excavación se conocerá mejor las características del canal que, sin duda, son un testimonio clave de la importancia del agua en la Edad Media.
En cuanto al sondeo realizado en el interior de la pequeña cueva situada junto la estructura rectangular y el aljibe, para ver si contenía o no presencia humana, los resultados han sido negativos (ver fig. 9).
Para terminar, en el norte del depósito se ha acondicionado un mirador con bancos y papeleras para descansar, observar la villa medieval y el paisaje de la Foia de Castalla (ver fig. 10). Además, se ha plantado vegetación autóctona del cerro en determinados puntos de la zona de intervención (ver figs. 11 y 12).
Una vez terminada la memoria de la actuación, se realizarán una charla y una jornada de puertas abiertas para dar a conocer los trabajos realizados.
¡Estad atentos!
P.D.: Aquí podéis descargar gratis El Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla. Una puerta abierta hacia el patrimonio natural. Guía de visita de fauna y flora.