Memòria d’activitats de l’any 2011

Font: http://musingsfrommedway.blogspot.com/2012/01/round-up-of-2011.html.

Hola!

De nou es posa al vostre abast la memòria que recull tot el treball realitzat pel Servei Municipal de Patrimoni Cultural durant l’any 2011. L’objectiu d’aquesta iniciativa, que serà del vostre interès, és que conegueu en què i com es va treballar l’any passat; així com les línies d’actuació que es seguiran durant el present 2012. També podeu consultar la memòria de l’any 2010 ací.

2011 ha sigut un any molt actiu, en el qual s’han superat el nombre d’actuacions realitzades l’any 2010: investigació (5/3), conservació (6/7), restauració (3/1), difusió (11/8 intervencions). S’ha fet molt, però al mateix temps encara queda molt per a fer. I en això s’està.

Bon cap de setmana i fins prompte!

PD: Recordeu que hui serà la última conferència del seminari d’història medieval sobre Castalla i la Foia. A les 20:30 hores a la Casa de Cultura de Castalla, amb la participació del professor Enric Guinot. Més informació ací.

Ja hi som a Facebook!

Bon dia a totes i tots!

Les xarxes socials s’ha convertit en una ferramenta molt útil en la gestió patrimoni cultural. Especialment per que les persones estiguem informades d’eixa gestió, així com dels resultats de la mateixa. Una de les xarxes més populars és, juntament amb Twitter, Facebook. Des de fa uns mesos el Servei Municipal de Patrimoni Cultural ja era a Twitter, i des de hui també ho és a Facebook (làm. 1). Podeu accedir des d’ací o des del propi bloc –busqueu el requadre de Facebook i cliqueu en la pestanya.

Làmina 1. Pàgina de Facebook del Servei Municipal de Patrimoni Cultural.

En la pàgina podreu trobar fotografies, així com informació relativa a la tasca que es desenvolupa, actuacions que es realitzen, resultats de les mateixes, etc. Encara que els continguts s’ampliaran progressivament, totes les persones usuàries de Facebook i interessades en la història, la cultura i el patrimoni de Castalla, ja tenen un espai d’encontre on intercanviar opinions, fer comentaris, i suggeriments, obtenir informació, seguir el treball que es realitza, etc. Seguim en contacte!

Bon inici de setmana!

2ª part del seminari Una frontera medieval: Castalla i el sud del regne de València (segles XIII-XV). Commemoració del 700 i 725 aniversari de la concessió de mercat i carta de poblament a Castalla

Després del període vocacional, el seminari d’història medieval que va començar a finals de novembre torna a Castalla per a celebrar el seu últim acte. Aquest tindrà lloc el pròxim divendres 27 –que no 28 com apareix en el tríptic–, a les 20:30 hores en el saló d’actes de la Casa de Cultura.

L’encarregat de tancar-lo serà Enric Guinot i Rodríguez, professor d’història medieval de la Universitat de València i especialista en les cartes de poblament. El professor Guinot parlarà sobre aquests documents i el que van suposar per a Castalla, i per al Regne de València, la seua concessió.

D’altra banda, el Portal Iberoamericano de Gestió Cultural, “plataforma online al servicio de los profesionales de la cultura que recopila y facilita el acceso gratuito a recursos digitales relacionados con la gestión y las políticas culturales. Este proyecto, iniciado en el año 2000, pretende contribuir a la construcción y desarrollo del espacio cultural iberoamericano, al incluir y potenciar iniciativas procedentes tanto de la Península Ibérica como de América Latina u otros paises”; ha publicat en la secció de Buenas prácticas, amb altres 48 projectes de l’àmbit iberoamericà, principalment, un xicotet dossier sobre el Projecte de recuperació social del Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla. Aquest projecte, impulsat per l’Ajuntament de Castalla mitjançant la Regidoria i el Servei Municipal de Patrimoni Cultural, en el qual participen 20 investigadors i professionals –GRÀCIES per fer-ho i per creure en ell!– comprèn les actuacions d’investigació, conservació, restauració i difusió que es desenvolupen en tots els béns culturals, materials i immaterials, i naturals; localitzats en el turó del Castell de Castalla. Tot això amb l’objectiu de permetre, a la societat, l’accés i gaudi, intel•lectual i/o físic, d’aquest patrimoni. Per citar un cas proper, el seminari és una actuació més dins d’eixe projecte recuperació social que s’executa des de l’any 2009.

Ens veem el pròxim divendres, però abans vos deixe un enllaç a un fantàstic article d’Antoni Furió, professor d’història medieval de la Universitat de València, que va moderar la primera sessió del seminari d’història medieval. Personalment em quede amb les següents paraules: “la crisis de la baja Edad Media fue ante todo un motor del cambio económico, el escenario de la reorganización que permitió convertir el crecimiento en desarrollo. Europa y la economía europea saldrían reforzadas de la prueba”. Si ho hem fet una volta, ho podem tornar a fer, no creeu?

Finalitzada la primera fase de restauració del cambril de la Mare Déu de la Soledat

La setmana ha comença amb una molt bona notícia. Després d’uns mesos de treball, la primera fase de restauració del cambril de la Mare de Déu, situat a l’Ermita de la Sang, ha finalitzat. Si en estiu van ser les pintures murals, ara ha sigut el torn del paviment ceràmic que, gràcies a l’excel•lent treball de Manuel Pérez Mateu, de l’empresa ARPA PATRIMONIO S.L., ha recuperat bona part del seu antic esplendor. Ho podeu comprovar en les següents imatges (làms. 1-8).

Làmina 1.

Làmina 2.

Làmina 3.

Làmina 4.

Làmina 5.

Làmina 6.

Làmina 7.

Làmina 8. Manuel, el restaurador, en acció.

Com s’ha comentat en anteriors entrades, el mal estat de conservació del cambril feia necessari intervenir. I, de forma resumida, les actuacions realitzades han sigut les següents:
•    Realització d’un reportatge fotogràfic per a tenir constància gràfica de la situació que presentaven les zones d’actuació, dels treballs realitzats, així com del resultat final.
•    Neteja de la brutícia acumulada i dessalatge.
•    Consolidació de la pel•lícula pictòrica i de la pasta vítria, mitjançant consolidants.
•    Reintegració de les zones que ho necessitaven
•    Reconstrucció volumètrica de les peces del paviment i del sòcol que ho van permetre.
•    Tractament fungicida contra els fongs (paviment i sòcol ceràmics).
•    Aplicació d’un tractament de protecció per a conservar les pintures.

El treball en el conjunt patrimonial no s’acaba amb la restauració del cambril. Una de les tasques fonamentals és la recopilació de documents referents a Castalla, per al seu estudi, procedents de diversos arxius, com l’Arxiu Històric Nacional. Gràcies a l’amabilitat de José Antonio Moreno, professor a l’IES Enric Valor i a la Universitat d’Alacant, s’ha pogut realitzar la conversió dels microfilms amb documentació sobre Castalla a format informàtic PDF. Aquesta tasca es va executar en les instal•lacions del Departament d’Història Medieval, Història Moderna i Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Universitat d’Alacant; en el marc de col•laboració entre l’Ajuntament de Castalla i l’esmentada universitat (làms. 9 i 10).

Làmina 9.

Làmina 10.

D’altra banda, hi ha dos bones notícies referides al nostre patrimoni cultural. La primera d’elles és la recuperació, per part de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, de la coneguda Font de la Carrasca. Aquesta fita patrimonial es troba situada en la serra de l’Argenya, dins del Paisatge Protegit de la serra del Maigmó i de la serra del Sit. Des del passat maig, i per raons que desconeixem, es trobava seca. Ara l’aigua ja torna a brotar i esperem que per a sempre. La segona és la realització d’una exposició sobre els quintos i el reclutament militar a la província d’Alacant entre els anys 1770 i 2011. L’exposició, organitzada per l’Arxiu Històric Provincial d’Alacant, arribarà a Castalla el pròxim març, i per això s’ha demanat la col•laboració de tots els veïns que tinguen documentació sobre la temàtica de l’exposició, i que vulguen que s’expose, que la faciliten. Més informació ací.

Posada al dia!

Bon dia a totes i tots!

2011 ja s’ha acabat, 2012 ha començat la seua marxa i les actuacions no paren. El passat dijous 22 de desembre es va traslladar a València un dels cranis procedents de les restes humanes localitzades a l’Ermita de la Sang (làms. 01-04).

Làmina 01. Crani amb restes de tèxtils.

Làmina 02. Embalatge del crani.

Làmina 03. Embalatge del crani 2.

Làmina 04. Crani completament embalat i preparat per al seu trasllat.

Aquest s’ha depositat temporalment, per a l’estudi del tèxtil que encara presenta, en el Departament de Història de l’Antiguitat i la Cultura escrita –Facultat de Geografia i Història– de la Universitat de València. La resta humana ha quedat sota la custòdia de la professora Carmen Alfaro Giner que s’encarregarà d’analitzar i estudiar les restes tèxtils (làm. 05).

Làmina 04. Entrega del crani a Carmen Alfaro i Jonatan.

Aquest treball és un pas fonamental per a millor als nostres avantpassats i, en concret, com eren les seues pràctiques funeraris. Es tracta d’una actuació que s’inclou dins del Projecte de recuperació social de l’església parroquial del Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla (Alacant). El temple gòtic de l’Ermita de la Sang, finançat per la Diputació d’Alacant, mitjançant una ajuda concedida per l’Institut Alacantí de Cultura “Juan Gil-Albert”; i que al mateix temps forma part del Projecte de recuperació social del Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla que impulsa l’Ajuntament de Castalla mitjançant la Regidoria de Patrimoni i el Servei Municipal de Patrimoni Cultural (SMPC). Des d’ací donem les gràcies a Salvador Valls González, rector de Castalla, i a Pallisa, ermità de l’Ermita de la Sang, per les facilitats i l’ajuda prestada al’hora de realitzar aquesta actuació.

D’altra banda, el SMPC col•laborarà activament amb l’Oficina de Turisme de Castalla en el marc de les visites guiades que es realitzen en el Castell de Castalla. En aquest sentit s’encarregarà de supervisar el continguts que explicaran els guies culturals (làm. 06).

Làmina 06. Andrés Ruiz (e) i Juan Diego Martí, guies culturals del Castell de Castalla.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és que els visitants tinguen una visita més satisfactòria, mitjançant la millora de la qualitat dels continguts que es transmeten en el transcurs de les visites guiades; i afavorint la difusió dels resultats més recents de la investigació en el Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla.

Bon any nou i que els Reis vos porten molts regals!

Espai Obert

Un bon amic, amb qui he participat activament en la vida cultural de Castalla, em va suggerir fa temps que el bloc hauria d’anar més enllà de les notícies. “Per això ja estan els mitjans de comunicació”, van ser més o menys les seues paraules. No recorde com va continuar la conversa, però sí que eixe suggeriment va quedar gravat en el meu “disc dur”.

Considere que el bloc no pot renunciar a ser un canal de comunicació, en sí mateix, per a conèixer la gestió del nostre patrimoni cultural. Una tasca en la que, sens dubte, la col·laboració dels mitjans de comunicació és fonamental. Perquè sense ells seria impossible difondre de manera tan àmplia el treball que es fa. Però, d’altra banda, també és veritat que el bloc, com va apuntar el meu amic, pot servir per a més coses que comunicar notícies. En aquest sentit, a les categories existents, s’ha afegit dos noves seccions. La primera d’elles, Més enllà d’aquest bloc, es centra en les publicacions recents sobre la història, la cultura i el patrimoni locals. La segona, Espai obert, naix hui com  un punt d’encontre dedicat a la reflexió, la difusió d’experiències, el debat o l’opinió; en el que podran participar totes les persones interessades en l’apassionant món de la cultura, la història i el patrimoni (sols heu d’escriure a patrimoniocultural@castalla.org).

Desconec si aquesta secció serà com el meu bon amic la imaginava però, en tot cas, és un important past que àmplia i diversifica els continguts del bloc; al temps que afavoreix la comunicació directa entre la societat i part dels qui gestionem el patrimoni cultural local.

Ací teniu la primera aportació, que espere siga del vostre interès. Però abans de llegir-la, des del Servei Municipal de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Castalla, vos dessitjem bones festes a totes i tots!

***

PARADOXAL.  Si haguérem de qualificar el tractament durant molts anys del Patrimoni Cultural de Castalla probablement la paraula que millor li encaixaria seria eixa: paradoxal. Sorprenia el buit, aparentment insalvable, entre estima popular i protecció real.

Si haguérem de recollir en poques frases la situació durant moltes dècades del patrimoni cultural de Castalla, des del meu punt de vista,  les podríem englobar en unes poques idees bàsiques.

Per un costat tindríem, com hem comentat abans, un gran fervor popular per determinats símbols patrimonials (el castell, les festes, l’església). Per altra banda, i en contraposició, seria destacable l’escàs coneixement que els castelluts teníem de la importància de la protecció del nostre patrimoni des d’un punt de vista científic i tècnic. Un reflex del desconeixement popular era el seu efecte sobre els nostres representants polítics. Si el poble no li donava importància a determinades situacions patrimonials, era difícil que la protecció legal per part del nostre ajuntament, fora massa destacable. En la major part de les ocasions, el menyspreu municipal estava provocat simplement pel desconeixement de la seua importància i l’absència de tècnics especialistes en la matèria (a més de l’escassa pressió popular).

Afortunadament, en els últims anys i amb l’aparició del Servei Municipal de Patrimoni Cultural de Castalla la visió del concepte de  patrimoni cultural està començant a canviar. El camí no és senzill però és l’adequat. S’ha començat  a construir una visió conjunta entre la importància del coneixement del patrimoni des d’un punt de vista científic (amb el que suposa de protecció) i la difusió d’aquest coneixement i protecció entre els ciutadans.

L’impacte social, econòmic, polític o cultural d’aquest canvi (en el tractament del Patrimoni Cultural de Castalla) sempre s’espera que siga un impacte a llarg termini. Però no és del tot cert,  ja que, a curt termini, alguns dels seus efectes són ja més que apreciables. El primer que ha canviat és l’interès pel nivell de protecció de possibles restes, el que assegura, des de ja mateix, els possibles estudis presents i futurs del nostre patrimoni. L’altre punt on els seus efectes són ja palpables és en l’àmbit educatiu. Aproximar el patrimoni a la gent (joves, majors, tècnics) és la millor manera per a que el poble el valore, el defense i, fins i tot, siga conscient de les seues possibilitats econòmiques o socials. Nosaltres som els primers que devem entendre la importància que té conèixer en profunditat les restes d’una ossera a l’ermita, protegir uns murs al puig del castell, mantenir al seu lloc original unes lloses de pedra al carrer major o l’estudi i protecció d’una necròpolis a Almarra. Si nosaltres mateixa som els primers que li llevem importància al nostre patrimoni, el que passarà  és que realment acabarà per perdre la seua rellevància. És a dir, si pensem que no té importància, simplement per desconeixement o perquè ningú ens l’ha explicada mai, acabarà per no tenir-ne.

Si tots els habitants de Castalla, s’entossudiren a afirmar que el nostre castell no són més que quatre pedres, i que ha de caure perquè esta vell i no hi ha res a fer, al final això és el que acabaria passant i el castell no seria res més que això, unes pedres sobre altres. El que el converteix en un símbol, en una de les parts importants del nostre patrimoni és la concepció que nosaltres tenim d’ell. Amb eixa mateixa estima, hem d’entendre tot el nostre patrimoni perquè, només així, unes pedres o unes peces de ceràmica ajudaran a construir la nostra història. I hem de saber que  la nostra concepció d’un objecte, una pintura, un jaciment o unes lloses, ve motivada per l’educació i la comprensió. El que ens han contat els nostres pares, el que hem llegit, el que hem aprés a les escoles o als congressos, el que ens han mostrat amb interès, amb energia, amb estima, és allò que podem defendre amb interès, amb il·lusió, amb estima. Per això és tan important la vessant educativa i per això són tan necessaris els primers passos ja donats. Que només són els primers però que sempre són els més importants.

Si nosaltres no sabem defensar el nostre patrimoni , mostrar-lo o vendre’l, serem nosaltres els responsables (no el temps o el “progrés”) d’un absurd camí cap a la desaparició d’allò que ens fa únics i universals (encara que sone exagerat).

Toni Doménech Juan

Cap d’Estudis del Col·legi Maria Assumpta

Guia dels fons de l’Arxiu Municipal de Castalla

Propietats del notari de Castalla Andreu Bernat, amb els impostos que va pagar de les mateixes. Llibre padró de riquesa rústica i urbana de l'any 1456. Arxiu Municipal de Castalla.

En els últims temps són molts els investigadors que han contactat amb el Servei Municipal de Patrimoni Cultural  (SMPC) per a realitzar, en el marc dels seus treballs, consultes dels fons del nostre arxiu municipal. I la gran majoria d’ells sempre han fet, tant en públic com en privat, el mateix suggeriment: s’ha de millorar l’accessibilitat a l’arxiu, aprofitant que bona part dels seus fons –entre el segle XIV i 1800– es troben digitalitzats.

El suggeriment és totalment encertat i s’emmarca en el camí iniciat per grans centres, com l’Arxiu Històric Nacional o l’Arxiu de la Corona d’Aragó; i altres més modests, com l’Arxiu Diocesà de l’Arquebisbat de València, l’Arxiu de Protocols del Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi o l’Arxiu Municipal de Villena; de penjar els seus fons digitalitzats en la xarxa i/o facilitar còpies dels mateixos, ja siga previ pagament o de manera gratuïta. La implantació d’aquest sistema ha contribuït, sens dubte, a una millor gestió d’aquests centres perquè:

• Facilita la consulta dels documents de manera instantània, o en un temps prudencial, sense desplaçaments.
• Evita la manipulació dels originals –llevat de quan és estrictament necessari.
• Permet, en aquells casos en els quals s’ha d’abonar una quantitat, obtenir uns ingressos molt útils per a conservar els fons custodiat.

Si s’extrapola aquesta situació a Castalla, la implantació d’un model d’aquestes característiques també seria, almenys a priori, positiva. A més dels aspectes assenyalats amb anterioritat, també destacaria els següents:

• Alguns professors universitaris estan molt interessats en què les/els seues/seus alumnes, molts dels quals són d’ací, treballen la documentació de Castalla. Aquesta és una forma senzilla i barata de millorar l’actual coneixement històric del municipi.
• L’arxiu passaria de ser un element estàtic, sense o amb molt poca vida, a un element dinàmic, referent i font de coneixement de la història i el patrimoni cultural castellut; i per què no? Espai de formació de noves generacions d’arxivers, documentalistes, historiadors i tècnics en patrimoni cultural, mitjançant la realització de pràctiques.

Des del SMPC es vol contribuir a impulsar l’accessibilitat del nostre patrimoni cultural, en general, i del Arxiu Municipal de Castalla (AMC), en particular. I entre les múltiples accions que s’han de dur a terme, es comença per la difusió on-line de la següent informació:

• Informació general, recollida pel Ministeri de Cultura en el seu Censo-Guía de Archivos de España e Iberoamérica.
• Guia breu de l’AMC, en format pdf, dels fons que el conformen.
• Instància general que s’ha de complimentar per poder consultar els fons del AMC físicament.

Amb aquest senzill gest, qualsevol investigador podrà tenir més informació sobre els documents que custodia l’AMC i si són, o no, del seu interès desplaçar-se fins a Castalla per a consultar la documentació en persona.

I per a finalitzar, aprofite aquest post per a comentar-vos que, des d’ara, els nous posts s’inclouran, sempre que siguen de caràcter específic, en seccions pròpies i no en la secció genèrica de Notícies. Així totes les persones que accediu al bloc, podreu localitzar-los i consultar-los més fàcilment. Espere que tota aquesta informació siga del vostre interès. En cas de dubte o suggeriment poseu-vos en contacte en patrimoniocultural@castalla.org.

Fins prompte!

Estem d’estrena!

Comença la setmana del pont i el Servei Municipal de Patrimoni Cultural (SMPC) es troba d’estrena. Després de més de dos anys de funcionament sense cap imatge que l’identificara, el SMPC n’estrena una nova amb el logotip creat per la dissenyadora local Verònica Martí.

L’objectiu d’aquesta iniciativa ha sigut la de dotar al SMPC de una imatge que el faça recognoscible fàcilment i permeta identificar la tasca que desenvolupa.

El logotip presenta un disseny actual i senzill, que plasma els dos tipus de patrimoni cultural que hi ha: el material i l’immaterial.  Arribats ací sols queda presentar-vos la “criatura”. Bon pont i/o dies de vacances!

Primera part del seminari acabada!

Després de tres intensos dies de treballs pot dir-se que la primera part del seminari Una frontera medieval: Castalla i el sud del regne de València (segles XIII-XV). Commemoració del 700 i 725 aniversari de la concessió de mercat i carta de poblament a Castalla –organitzat per la Regidoria i el Servei Municipal de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Castalla i la Universitat d’Alacant–; ha sigut un èxit. Un èxit de participants –98 persones inscrites–, d’assistents, i d’avanç espectacular per al coneixement de la nostra història i del nostre patrimoni cultural.

Abans  d’entrar en detalls vull donar les gràcies tant al públic com als ponents –que van acceptar col·laborar de bon grau en aquest projecte–, la seua participació i assistència (làm. 01).

Làmina 01. Participants en el saló d'actes de la Casa de Cultura de Castalla.

Aquest agraïment també vull fer-lo extensiu a Juan Piqueras i Toni García, conserges de la Casa de Cultura, per la seua implicació per a que tot estiguera a punt; i a la col·laboradora Carmen Pérez, encarregada de “twittejar” el seminari en directe. No puc acabar aquest apartat sense reconèixer l’ajuda i col·laboració de Juanjo Mataix, becari en el Museu Arqueològic Provincial d’Alacant-MARQ i coordinador del seminari; així com de Juan Leonardo Soler, professor en la Universitat d’Alacant i codirector del mateix, per la faena feta, que s’ha traduït en l’èxit del seminari. I com no, a l’Ajuntament de Castalla per haver apostat decididament per aquest projecte que, malauradament, encara té la condició d’excepcional en el nostre poble.

Moltes coses podrien dir-se d’aquest esdeveniment. Des d’un punt de vist personal ha suposat el retrobament amb amics, companys i mestres, amb els que hi ha una relació de moltíssims anys (làm. 02); mentre que des del punt de vista tècnic:

• És un primer pas de col·laboració amb un dels centres científics i culturals de referència a la província: la Universitat d’Alacant.
• Ha permet aprofundir i reflexionar sobre la història el patrimoni cultural medieval de Castalla, però també de la resta de municipis de la comarca, amb treballs inèdits.
• És una aposta per la gestió –investigació, conservació, restauració i difusió– del patrimoni cultural local.
• Ha possibilitat gaudir del magisteri d’especialistes de primera divisió, com el gran historiador valencià Antoni Furió Diego.

Làmina 02. José Antonio Moreno (d), professor de l'IES Enric Valor.

D’altra banda, el seminari va començar amb la presentació institucional, a càrrec de Juan Antonio Mira i Juan Leonardo Soler, codirectors del seminari, José Vicente Cabezuelo, Vicerector d’Alumnat de la Universitat d’Alacant, i Maria Teresa Gimeno, Alcaldessa-Presidenta del MI Ajuntament de Castalla (làm. 03).

Làmina 03. Presentació institucional. José Vicente Cabezuelo Pliego (e), Vicerector d'Alumant de la Univeristat d'Alacant; Juan Leonardo Soler Milla, codirector del seminari; Juan Antonio Mira Rico, codirector del seminari; i María Teresa Gimeno Piña, Alcaldessa-Presidenta del MI Ajuntament de Castalla.

Després d’aquesta, el professor Josep Torró va començar la sèrie de ponències (làm. 04). Aquest investigador i docent ens va parlar dels primers pobladors d’aquestes terres, les funcions que van desenvolupar –molts van ser alcaids del castell, però també justícies o notaris–; i la seua procedència. Alguns  provenien de Catalunya, mentre que altres eren aragonesos. Això es sap pels cognoms, però també perquè molta de la documentació d’aquests moments es troba escrita en un aragonès prou castellanitzat. Cosa que no ha d’estranyar-no, perquè Castalla va ser pressa, en l’any 1244, als musulmans per un grup d’aragonesos que participava en el setge de Biar.

Làmina 04. Josep Torró (e) i Antoni Furió.

A continuació, Juan Leonardo Soler, làm. 05, va desgranar la importància de la concessió del dret a celebrar mercat setmanal el dissabtes –pràctica que encara es manté–, en un territori de frontera on la vida era molt dura, i on no va ser gens fàcil que el mercat quallara.  També va parlar sobre el nombre de famílies que habitaven a Castalla en el primer terç del segle XIV, 30, i els seus cognoms: Pellicer, Dalmau, Pascual, Peris, etc.  A més, va confirmar la presència de mudèjars –musulmans que vivien en territoris cristians– en les nostres terres en aquests moments, quan fins ara es pensava que havien desaparegut de la comarca uns seixanta anys abans.

Làmina 05. Juan Leonardo Soler (e) i Antoni Furió.

La foia va ser, durant bona part de l’edat mitjana, terra de frontera amb la corona de Castella. Aquest fet, juntament amb altres, la va convertir en una terra dura per als nous pobladors que venien a viure ací amb molts perills produïts per les incursions castellanes o nassarites, o la presència d’un elevat nombre de habitants musulmans. De tot açò, i més, va parlar José Ramón Hinojosa (làm. 06), en un excel·lent relat.

Làmina 06. José Ramon Hinojosa (e) i Antoni Furió.

Una de les fites patrimonials més destacades de la Foia de Castalla és el Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla (CPCC). I dins d’aquest, destaquen tant el castell com la vila medieval. José Vicente Cabezuelo va realitzar una aproximació a les mateixes des de la perspectiva documental, amb informació en molts casos inèdita (làm. 07).

Làmina 07. José Vicente Cabezuelo (e) i Juan Leonardo Soler.

Destaca, per exemple, el relat de la pressa de possessió de la vila de Castalla, en 1464, per part de Castellana Lladró, esposa de Baltasar Lladró, senyor de Castalla –del que vam saber un poc més, de la seua família i dels litigis ens els que es va vore immers, gràcies al treball realitzat per Santiago Ponsoda i Juan Leonardo Soler (làm. 08).

Làmina 08. Santiago Ponsoda (e) i Juan Leonardo Soler.

En l’esmentada pressa de possessió es menciona l’existència d’edificis fins ara desconeguts com la presó i la casa senyorial dels Vilanova, independent del castell; així com el nom d’una de les torres del castell: la torre celoquia. Relacionat també amb el castell i la vila, Juan Antonio Mira van presentar els últims resultats de les investigacions realitzades en aquest dos béns: quins animals –cas del conill, la cabra, l’ovella i el porc, entre altres– consumien i/o utilitzaven les persones que habitaren el castell entre els segles XI i XV; quines fustes aprofitaren com a material constructiu, per exemple l’olivera o el pi blanc-pinyoner–; així com la localització d’una nova cripta en l’Ermita de la Sang i de restes constructives que pertanyien a la vila, i en la actualitat no visibles (làm. 09).

Làmina 09. Juan Antonio Mira Rico (e) i Juan Leonardo Soler Milla.

Una vila medieval que comença a conèixer-se ara i que, a més de les restes materials, també va ser l’origen d’importants de béns culturals immaterials com les festes de moros i cristians, segons va relatar Miguel Ángel González (làm. 10).

Làmina 10. Miguel Ángel González (e), Juan Leonardo Soler i Santiago Ponsoda.

I quina millor manera per acabar aquesta primera part del seminari d’història medieval sobre Castalla que amb una visita al CPCC (làm. 11-13), en la que tots van contemplar el portal de la vila, la plaça i l’antiga església de Sta. Maria –ara Ermita de la Sang–i les muralles de la vila; pujaren per on fera Andrés Bernat per a prendre possessió del castell en nom de Castellana de Lladró; i recórrer la fortificació dels Vilanova. Des del Palau, fins a la Torre Grossa, creuant el Pati d’Armes.

Làmina 11. Visita al Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla.

Làmina 12. Visita al Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla.

Làmina 13. Visita al Conjunt Patrimonial del Castell de Castalla.

Aquest post ha sigut més llarg de l’habitual, però l’ocasió valia la pena. I recordeu, el pròxim divendres 27 de gener, el professor Enric Guinot ens parlarà de què és la carta pobla de Castalla i què va suposar la seua concessió per al municipi. La segona part del seminari s’apropa i vos esperem!

Juanan

Compte arrere!

Mesos i mesos de treball i preparatius estan a punt de donar fruit. La data triada s’aproxima i el pròxim dijous, 25 de novembre, s’inaugurarà el seminari d’història medieval Una frontera medieval: Castalla i el sud del regne de València (segles XIII-XV). Commemoració del 700 i 725 aniversari de la concessió de mercat i carta de poblament a Castalla; organitzat per la Regidoria i el Servei Municipal de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Castalla i la Universitat d’Alacant. Encara queden dies per a formalitzar la inscripció, però ja es pot afirmar que aquesta ha sigut un èxit. De moment s’han inscrit 88 persones, procedents de diversos punts de la província d’Alacant a més de la pròpia Castalla, interessades en conèixer la nostra història i el nostre patrimoni cultural. Sens dubte, aquest suport és un gran al·licient per a seguir treballant. Moltes gràcies a totes i tots els participants! I per a totes les persones que no ho puguen assistir, dir-los que podran seguir el transcurs del seminari en aquest bloc, així com en el conte del Servei Municipal de Patrimoni Cultural en @CastallaCHP.

Però el seminari no ha paralitzat l’activitat del servei municipal. El dimarts passat va visitar, novament, l’Ermita de la Sang Luis Pablo Martínez Sanmartín, inspector de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià (làm. 01).

Làmina 01. Visita de Luis Pablo Martínez (e) en l'Ermita de la Sang.

En aquesta ocasió, el motiu de la visita era comprovar l’estat dels treballs realitzats en el paviment del cambril de la Mare de Déu. La neteja i reintegració del mateix ja ha finalitzat, pràcticament. I en la següent imatge podeu vore una mostra del resultat final (làm. 02).

Làmina 02. Paviment del cambril de l'Ermita de la Sang, net i reintegrat.

La visita de Luis Pablo Martínez a l’ermita no va ser la única. El dimecres va ser el torn de Mª Paz de Miguel Ibáñez, col·laboradora de la Universitat d’Alacant, i Carmen Alfaro Giner, professora de la Universitat de València. Com es va comentar en un post anterior, Mª Paz realitzarà l’estudi osteoarqueològic de part dels difunts de l’Ermita de la Sang. Mentre que Carmen Alfaro i el seu equip, analitzaran les restes de teixit que envolten els ossos d’alguns dels difunts. Tots aquests treballs es realitzaran dins de l’ajuda a la investigació concedida per l’Institut Alacantí Cultura Juan Gil-Albert -organisme que depèn de la Diputació d’Alacant- en el camp de les Humanitats i les Ciències Socials; per a continuar amb la recuperació social del temple, mitjançant el seu estudi patrimonial (làms. 03 i 04). De totes aquestes iniciatives seguireu informats.

Làmina 03. Mª Paz de Miguel (e) i Carme Alfaro treballant dins de l'osari de l'Ermita de la Sang.

Làmina 04. Foto de família. Julia, Johnatan, Juanan, Carme y Mari Paz.

Ens veem el dijous i bon inici de setmana!